Marçal Ramon

Nascut el març de 1992 a Lliçà d’Amunt. Nómada enamoradís del Vallès Oriental. Violinista frus-trat i acordionista diatònic per fortuna. Això sí, tossut de mena. Va abandonar el violí després de deu anys per tocar l’acordió diatònic, instrument amb el qual es guanya la vida. Humil estudiant de l’ESMUC i carambolesc intèrpret. Defuig els virtuosismes i qualsevol tipus de protagonisme inter-pretatiu. Vivaç defensor de l’instrument com a mitjà, no com a finalitat. El seu màxim desig és ser un missatger més de la música tradicional del nostre país a les següents generacions. Explorador a pals de cec de nous horitzons per l’acordió diatònic. Emotiu amant de la cultura tradicional i po-pular catalana, la seva música, les seves festes, les seves danses i la seva gastronomia. Compo-sitor i arranjador. És feliç quan pot seure amb un avi ple d’històries per explicar i cançons per en-senyar. Ballador infatigable de jotes, rumbes, sardanes, contrapassos i ball pla. Admirador dels grans mestres que li han ensenyat a viure i a aferrar-se a la terra. Li sembla recordar que de petit va guanyar algun premi de poesia.