Miquel Gil

Miquel Gil és un artista dotat d’un treball innegable però de difícil catalogació: fugisser, erràtic, inquiet…

Ningú no el va obligar a abandonar Al Tall, però a finals dels vuitanta, el cantant de Catarroja (País Valencià) necessitava respirar altres aires i transgredir els límits del folk per endinsar-se en els camins, poc explorats en aquella època, del mestissatge i la world music. Així va crear, a les acaballes del segle, Terminal Sur, un grup carregat de bones idees i avançat al seu temps. Amb el canvi de segle Miquel Gil inicia la carrera en solitari amb “Orgànic”,que apuntava en una molt bona direcció: poesia contemporània i música d’arrel contemporània.

“Terregada”amb Psalite i Lídia Pujol;“Katà”, “En directe”, amb Savina Yanatou i la OrquestraÀrab de Barcelona;“Eixos”,amb Manel Camp i David Pastor;“X marcianes”completen el seu cataleg editat finsal’actualitat. Poc amant dels territoris confortables,en els darrers anys ha interpretat free-jazz, òpera i música d’improvisació contemporània mirant de reüll cap als sons d’arrel valencians i,per extensió,mediterranis.

I així, al 2019, presenta nou àlbum, “Geometries”, que vindrà carregada d’elements polièdrics i sorprenentment sonors en els camins de la investigació terrenal de la música mediterrània.