Xavier de Bétera

Xavier Benedito Casanoves, més conegut com Xavier de Bétera, és un jove cantador de cant d’estil valencià que amb tan sols 7 anys va començar el seu aprenentatge de la mà de Vicent Izquierdo, el Naiet de Bétera. El cant d’estil sempre ha estat present en el seu àmbit familiar, de fet, l’avi era nebot del Xiquet de Bétera, considerat per molts la millor veu del cant d’estil valencià. Xavier, en els últims anys, s’ha convertit en la punta de llança d’una nova i lluminosa generació de cantadors que asseguren la pervivència d’este patrimoni tan valuós durant unes quantes dècades més.

L’any 2012 va abandonar, momentàniament, el terreny segur, ben afermat per la tradició, del cant d’estil i les albades, per endinsar-se en les cartografies dubtoses del folk contemporani amb l’espectacle «Més enllà del cant d’estil», estrenat en la 15ena edició de la Fira Mediterrània de Manresa. A més, va actuar en escenaris importantíssims com per exemple: la 30ena edició «Agapito Mazaruela», Folk Segòvia, i la 42ena CITA amb la música FOLK, a Jódar (Jaén).

Ha col·laborat en l’enregistrament de més de nou discos i ha format part d’espectacles com Veus Popularso Home Romancer.

Ara, després de vint anys de carrers i escenaris i d’haver sigut el primer professor de cant valencià en un conservatori de música, Xavier fa un volantí artístic i escomet un nou repte en la seua trajectòria, gravar el primer disc en solitari.

L’artista de Bétera s’acara a la partida que se li planteja amb una mà de cartes inapel·lablement guanyadora: en primer lloc, un repertori curosament triat on no abunden els tòpics i on els textos, quan s’hi ha escaigut, han sigut completament renovats; en segon, el savi guiatge de Paco Lucas i Néstor Mont, directors musical de la proposta i autors d’uns arranjaments policroms i expansius; en tercer, una nòmina de col·laboradors senzillament aclaparadora on trobem alguns dels noms més significats del folk peninsular —Kepa Junkera, Eliseo Parra, Vanesa Muela, Pep Gimeno Botifarra, Carlos Beceiro, Efrén López, Tóbal Rentero…—; i, finalment i sobretot, una veu prodigiosa que es belluga entre empremtes antigues i modernes, armada de talent i d’intuïció, a l’encalç del seu camí.