Enderrock entrevista a Jonatan Penalba
Reversions (Temps Record, 2020) és el títol del segon àlbum del cantant valencià Jonatan Penalba. Si amb el primer es va situar com a referent tradicional del cant d’estil, ara ha fet un gir radical cap a la cançó i el pop amb convidats com La Gossa Sorda, Carmen París, Tesa, Mireia Vives i Miquel Gil.
El primer disc, De soca-rel (Temps Record, 2018), era arrelat a la terra, fins i tot en la imatge de portada. Amb Reversions, els qui et definien com el renovador de la música d’arrel poden quedar descol·locats? Potser sí, però realment qui em coneix també sap que puc fer
un altre tipus de cançons. Estic molt content de la resposta als primers senzills, “M’aclame a tu” i “El dia que tot rebente”, amb Tesa i Josep Nadal de La Gossa Sorda. Està clar que ha estat un canvi d’aires, perquè jo vinc dels grups de danses però després de tants anys ja tenia ganes de fer alguna cosa diferent. Fins ara se’t considerava com a cantaor però aquest disc va més enllà.
Com et definiries tu mateix? La definició amb la qual em sento més còmode és ‘cantant’, tot i que també soc intèrpret. Cante cançons populars però no les he escrit jo. I també soc un cantaor quan faig cant d’estil i música d’arrel, però no soc un cantautor. Però en realitat em considero més un cantant
que no un cantaor.
La teva idea és anar alternant discos on poses més l’accent a les arrels i altres en què apostes per la cançó i el pop? Sincerament, m’agrada variar un poc. Amb aquest segon disc he canviat completament la història, però això no vol dir que en el futur no puga dir de tornar a gravar un disc de música folklòrica pura i dura. La meva intenció és fer una mica de tot però sempre cantant des del cor i l’ànima.
Per al disc has enregistrat deu cançons. Com heu fet la selecció? La majoria dels temes, set
o vuit, els he escollit jo. I per a la resta, he demanat opinió. Per exemple, moltes vegades demane consell al percussionista Hèctor Peropadre, i també al productor Pere Ródenas. Sense ell poca cosa hauria fet. Les cançons les he triat jo però també n’he posat algunes de les que m’han proposat.
La selecció l’has fet amb algun criteri especial? He fet una tria de cançons que m’agradaven
i tenia moltes ganes de cantar-les per enregistrar un disc. Totes les cançons me les estime
molt, la veritat. És un disc que té un poc de tot. Comença amb la “Granaïna de Montaverener”, després hi ha un romanç de la terra de Castella, amb la col·laboració de Carmen París…
Per què vas convidar la cantant aragonesa Carmen París a cantar “Andarique”? Se li va
ocórrer al productor i ha quedat molt bé. És una peça tradicional però li hem canviat la lletra
amb una adaptació expressa. A l’original la reina està amb el rei, que no la tracta gens bé.
En canvi a la nostra versió la reina envia a fer la mà el rei i se’n va amb un republicà. És l’única
cançó en castellà del disc perquè jo, cantar en castellà, ho faré molt poquet, la veritat.
Entre la resta de cançons hi ha diverses musicacions de poetes com Ausiàs Marc, Vicent Andrés Estellés o Enric Casasses…Sí, de fet hiha una cançó que desitjava molt de cantar, elpoema d’Ausiàs Marc “Veles e vents” amb músicade Raimon. Per a mi és una cançó meravellosa que no sé explicar en paraules. Ja la voliagravar al primer disc, però el productor no emva deixar. Em deia: ‘On vas, atrevit!’. I realmentm’ha costat la vida enregistrar-la. Em pensabaque seria fàcil de cantar i m’ha suposat un granesforç. La manera de lligar les paraules, de donar-li sentit… Jo he de sentir les cançons, si no,no les cante. I a més, se’m notaria molt que noestic a gust. La meua feina és transmetre al públicel que canto i portar-lo al seu lloc d’origen.Per això estic molt content de com ha quedatel disc!
Es podria dir que Reversions és un disc en què t’has volgut acostar a la música d’autor?Sí ésveritat, he volgut tirar cap a la cançó d’autor im’ha quedat un disc molt poc folk, perquè finsi tot la granaïna, que és tradicional, sona moltdiferent. Volia trobar una sonoritat actual.
Has tingut col·laboradors de luxe. A banda de Carmen París, Tesa i Josep Nadal (La Gossa Sorda), també hi ha Miquel Gil i Mireia Vives. Són gent del món de la música que m’estimemolt i que m’encisa el que fan. Al primer disc ja hi havia una versió d’Obrint Pas (”Al país de l’olivera”) i ara tocava La Gossa Sorda. Ha estat un plaer haver pogut convidar Josep Nadal per cantar “El dia que tot rebente”, on també hi ha la rapera Tesa. O igualment tenir-hi Miquel Gil (“De manars i garrotades” i “L’amor és Déu en barca”) i Mireia Vives (“El que diuen els arbres” i “Que tingues sort”). A més, el meu germà Christian Penalba també canta a “Albaes modernes”, que acaba amb una tonada tradicional. Estic molt content del resultat i pense que tots ells donen un bon toc al disc.
TEXT ALFRED FONTS ! FOTO XIMO BUENO
What you can read next
Enderrock entrevista a Jonatan Penalba
Reversions (Temps Record, 2020) és el títol del segon àlbum del cantant valencià Jonatan Penalba. Si amb el primer es va situar com a referent tradicional del cant d’estil, ara ha fet un gir radical cap a la cançó i el pop amb convidats com La Gossa Sorda, Carmen París, Tesa, Mireia Vives i Miquel Gil.
El primer disc, De soca-rel (Temps Record, 2018), era arrelat a la terra, fins i tot en la imatge de portada. Amb Reversions, els qui et definien com el renovador de la música d’arrel poden quedar descol·locats? Potser sí, però realment qui em coneix també sap que puc fer
un altre tipus de cançons. Estic molt content de la resposta als primers senzills, “M’aclame a tu” i “El dia que tot rebente”, amb Tesa i Josep Nadal de La Gossa Sorda. Està clar que ha estat un canvi d’aires, perquè jo vinc dels grups de danses però després de tants anys ja tenia ganes de fer alguna cosa diferent. Fins ara se’t considerava com a cantaor però aquest disc va més enllà.
Com et definiries tu mateix? La definició amb la qual em sento més còmode és ‘cantant’, tot i que també soc intèrpret. Cante cançons populars però no les he escrit jo. I també soc un cantaor quan faig cant d’estil i música d’arrel, però no soc un cantautor. Però en realitat em considero més un cantant
que no un cantaor.
La teva idea és anar alternant discos on poses més l’accent a les arrels i altres en què apostes per la cançó i el pop? Sincerament, m’agrada variar un poc. Amb aquest segon disc he canviat completament la història, però això no vol dir que en el futur no puga dir de tornar a gravar un disc de música folklòrica pura i dura. La meva intenció és fer una mica de tot però sempre cantant des del cor i l’ànima.
Per al disc has enregistrat deu cançons. Com heu fet la selecció? La majoria dels temes, set
o vuit, els he escollit jo. I per a la resta, he demanat opinió. Per exemple, moltes vegades demane consell al percussionista Hèctor Peropadre, i també al productor Pere Ródenas. Sense ell poca cosa hauria fet. Les cançons les he triat jo però també n’he posat algunes de les que m’han proposat.
La selecció l’has fet amb algun criteri especial? He fet una tria de cançons que m’agradaven
i tenia moltes ganes de cantar-les per enregistrar un disc. Totes les cançons me les estime
molt, la veritat. És un disc que té un poc de tot. Comença amb la “Granaïna de Montaverener”, després hi ha un romanç de la terra de Castella, amb la col·laboració de Carmen París…
Per què vas convidar la cantant aragonesa Carmen París a cantar “Andarique”? Se li va
ocórrer al productor i ha quedat molt bé. És una peça tradicional però li hem canviat la lletra
amb una adaptació expressa. A l’original la reina està amb el rei, que no la tracta gens bé.
En canvi a la nostra versió la reina envia a fer la mà el rei i se’n va amb un republicà. És l’única
cançó en castellà del disc perquè jo, cantar en castellà, ho faré molt poquet, la veritat.
Entre la resta de cançons hi ha diverses musicacions de poetes com Ausiàs Marc, Vicent Andrés Estellés o Enric Casasses…Sí, de fet hiha una cançó que desitjava molt de cantar, elpoema d’Ausiàs Marc “Veles e vents” amb músicade Raimon. Per a mi és una cançó meravellosa que no sé explicar en paraules. Ja la voliagravar al primer disc, però el productor no emva deixar. Em deia: ‘On vas, atrevit!’. I realmentm’ha costat la vida enregistrar-la. Em pensabaque seria fàcil de cantar i m’ha suposat un granesforç. La manera de lligar les paraules, de donar-li sentit… Jo he de sentir les cançons, si no,no les cante. I a més, se’m notaria molt que noestic a gust. La meua feina és transmetre al públicel que canto i portar-lo al seu lloc d’origen.Per això estic molt content de com ha quedatel disc!
Es podria dir que Reversions és un disc en què t’has volgut acostar a la música d’autor?Sí ésveritat, he volgut tirar cap a la cançó d’autor im’ha quedat un disc molt poc folk, perquè finsi tot la granaïna, que és tradicional, sona moltdiferent. Volia trobar una sonoritat actual.
Has tingut col·laboradors de luxe. A banda de Carmen París, Tesa i Josep Nadal (La Gossa Sorda), també hi ha Miquel Gil i Mireia Vives. Són gent del món de la música que m’estimemolt i que m’encisa el que fan. Al primer disc ja hi havia una versió d’Obrint Pas (”Al país de l’olivera”) i ara tocava La Gossa Sorda. Ha estat un plaer haver pogut convidar Josep Nadal per cantar “El dia que tot rebente”, on també hi ha la rapera Tesa. O igualment tenir-hi Miquel Gil (“De manars i garrotades” i “L’amor és Déu en barca”) i Mireia Vives (“El que diuen els arbres” i “Que tingues sort”). A més, el meu germà Christian Penalba també canta a “Albaes modernes”, que acaba amb una tonada tradicional. Estic molt content del resultat i pense que tots ells donen un bon toc al disc.
TEXT ALFRED FONTS ! FOTO XIMO BUENO
Enderrock entrevista a Jonatan Penalba
Reversions (Temps Record, 2020) és el títol del segon àlbum del cantant valencià Jonatan Penalba. Si amb el primer es va situar com a referent tradicional del cant d’estil, ara ha fet un gir radical cap a la cançó i el pop amb convidats com La Gossa Sorda, Carmen París, Tesa, Mireia Vives i Miquel Gil.
El primer disc, De soca-rel (Temps Record, 2018), era arrelat a la terra, fins i tot en la imatge de portada. Amb Reversions, els qui et definien com el renovador de la música d’arrel poden quedar descol·locats? Potser sí, però realment qui em coneix també sap que puc fer
un altre tipus de cançons. Estic molt content de la resposta als primers senzills, “M’aclame a tu” i “El dia que tot rebente”, amb Tesa i Josep Nadal de La Gossa Sorda. Està clar que ha estat un canvi d’aires, perquè jo vinc dels grups de danses però després de tants anys ja tenia ganes de fer alguna cosa diferent. Fins ara se’t considerava com a cantaor però aquest disc va més enllà.
Com et definiries tu mateix? La definició amb la qual em sento més còmode és ‘cantant’, tot i que també soc intèrpret. Cante cançons populars però no les he escrit jo. I també soc un cantaor quan faig cant d’estil i música d’arrel, però no soc un cantautor. Però en realitat em considero més un cantant
que no un cantaor.
La teva idea és anar alternant discos on poses més l’accent a les arrels i altres en què apostes per la cançó i el pop? Sincerament, m’agrada variar un poc. Amb aquest segon disc he canviat completament la història, però això no vol dir que en el futur no puga dir de tornar a gravar un disc de música folklòrica pura i dura. La meva intenció és fer una mica de tot però sempre cantant des del cor i l’ànima.
Per al disc has enregistrat deu cançons. Com heu fet la selecció? La majoria dels temes, set
o vuit, els he escollit jo. I per a la resta, he demanat opinió. Per exemple, moltes vegades demane consell al percussionista Hèctor Peropadre, i també al productor Pere Ródenas. Sense ell poca cosa hauria fet. Les cançons les he triat jo però també n’he posat algunes de les que m’han proposat.
La selecció l’has fet amb algun criteri especial? He fet una tria de cançons que m’agradaven
i tenia moltes ganes de cantar-les per enregistrar un disc. Totes les cançons me les estime
molt, la veritat. És un disc que té un poc de tot. Comença amb la “Granaïna de Montaverener”, després hi ha un romanç de la terra de Castella, amb la col·laboració de Carmen París…
Per què vas convidar la cantant aragonesa Carmen París a cantar “Andarique”? Se li va
ocórrer al productor i ha quedat molt bé. És una peça tradicional però li hem canviat la lletra
amb una adaptació expressa. A l’original la reina està amb el rei, que no la tracta gens bé.
En canvi a la nostra versió la reina envia a fer la mà el rei i se’n va amb un republicà. És l’única
cançó en castellà del disc perquè jo, cantar en castellà, ho faré molt poquet, la veritat.
Entre la resta de cançons hi ha diverses musicacions de poetes com Ausiàs Marc, Vicent Andrés Estellés o Enric Casasses…Sí, de fet hiha una cançó que desitjava molt de cantar, elpoema d’Ausiàs Marc “Veles e vents” amb músicade Raimon. Per a mi és una cançó meravellosa que no sé explicar en paraules. Ja la voliagravar al primer disc, però el productor no emva deixar. Em deia: ‘On vas, atrevit!’. I realmentm’ha costat la vida enregistrar-la. Em pensabaque seria fàcil de cantar i m’ha suposat un granesforç. La manera de lligar les paraules, de donar-li sentit… Jo he de sentir les cançons, si no,no les cante. I a més, se’m notaria molt que noestic a gust. La meua feina és transmetre al públicel que canto i portar-lo al seu lloc d’origen.Per això estic molt content de com ha quedatel disc!
Es podria dir que Reversions és un disc en què t’has volgut acostar a la música d’autor?Sí ésveritat, he volgut tirar cap a la cançó d’autor im’ha quedat un disc molt poc folk, perquè finsi tot la granaïna, que és tradicional, sona moltdiferent. Volia trobar una sonoritat actual.
Has tingut col·laboradors de luxe. A banda de Carmen París, Tesa i Josep Nadal (La Gossa Sorda), també hi ha Miquel Gil i Mireia Vives. Són gent del món de la música que m’estimemolt i que m’encisa el que fan. Al primer disc ja hi havia una versió d’Obrint Pas (”Al país de l’olivera”) i ara tocava La Gossa Sorda. Ha estat un plaer haver pogut convidar Josep Nadal per cantar “El dia que tot rebente”, on també hi ha la rapera Tesa. O igualment tenir-hi Miquel Gil (“De manars i garrotades” i “L’amor és Déu en barca”) i Mireia Vives (“El que diuen els arbres” i “Que tingues sort”). A més, el meu germà Christian Penalba també canta a “Albaes modernes”, que acaba amb una tonada tradicional. Estic molt content del resultat i pense que tots ells donen un bon toc al disc.
TEXT ALFRED FONTS ! FOTO XIMO BUENO
You must be logged in to post a comment.