¿HAS PERDIDO TUS DETALLES?

jueves, 01 octubre 2020 / Publicado en Noticias

Quico Pi de la Serra, It’s Only Rock ‘N’ Roll
A l’hora del vermut, un blues radiant ple de sons elèctrics satisfà la rauxa del rocker de la cançó al Teatre Grec.

“Bona Festa Major”, felicita Quico Pi de la Serra (QPS) als feligresos que es van acostar dissabte passat a un Teatre Grec dins el cicle “La Mercè és musica”, que llueix massa pedra. Només falta poder ballar, sí, ballar i tenir un vermut a l’abast. Entre l’ampli catàleg de prohibicions que patim ningú diu que la cultura segura sigui perillosa amb un got a la mà. El consistori no ens estima… Per seient, la pedra pura i dura dels vells temps. Cap ornamentació com fa dos mesos enrere durant la temporada d’estiu, plenament musical. El cantant, que no és precisament un ballarí, omple l’escenari a partir de la seva actitud. No li cal convèncer els presents. Parafrasejant un vell títol de crítica teatral, tonto el que se lo pierda. (…)

*Resenya sencera a l’enllaç.

Miquel Queralt

https://www.nuvol.com/la-ruta-del-jazz/quico-pi-de-la-serra-its-only-rock-n-roll-123219

viernes, 04 septiembre 2020 / Publicado en Noticias

7è JAZZING-Festival de Jazz de Sant Andreu i 2n JAZZ EDUCATION STAGE

Arriba una nova edició del Jazzing Festival dirigit per Joan Chamorro.

Artistes convidats : Perico Sambeat, Carlos Martín, Andrea Motis, Èlia Bastida, Joan Mar Sauqué, Carla Motis, Manel Fortià. Don Sickler en streaming des de New York.

https://www.music.cat/ca/formacio/7-jazzing-festival-de-jazz-de-sant-andreu-2-jazz-education-stage

martes, 01 septiembre 2020 / Publicado en Noticias

El rock ochentas vuelve a ser el protagonista de la música de The Perfect Fool en “Double Or Nothing”, el nuevo disco de estudio de la banda de Terrassa. La influencia de iconos como Dire Straits sigue muy latente en su música, a la que añaden los ya recurrentes registros pop en los que venía trabajando en su anterior álbum, “Not Everybody Love Cheesecake” (17), unos sonidos parecidos a bandas de pop inglés como los primerizos Stereophonics. Sonidos donde la batería es protagonista –“My Beautiful Sophie”–, pasan el relevo al sintetizador –“Cruel, Out Of The Blue”, “Good Morning, Mr. Harold”– o se convierten al folk –“Constellations”, “I Guess It’s Raining” – forman la galaxia sonora de la banda tres años después de su último trabajo.

Tierno romanticismo, amistades y las ganas de libertad –este último, un sentimiento recurrente en plena cuarentena– son las bases de sus letras que Albert Alegre, la voz detrás de The Perfect Fool, entona con maestría mientras las entrelaza con los diferentes instrumentos, entre los que sobresalen la trompeta y la armónica, además de los clásicos bajo, guitarra y batería. Dieciséis años después de su debut, la banda sigue retomando sus influencias preferidas del pop inglés pero las madura a cada álbum, reiterando su marca sonora con mayor precisión. El pop-rock romántico tiene para rato gracias a bandas como The Perfect Fool.

https://www.mondosonoro.com/criticas/discos-musica/the-perfect-fool-double-or-nothing/?fbclid=IwAR0sEkVpLoBvTNNiMimVbgl3ZFRekQiAlGDqn8RmqlMtssyFTLiuRG7vYbIEl rock ochentas vuelve a ser el protagonista de la música de The Perfect Fool en “Double Or Nothing”, el nuevo disco de estudio de la banda de Terrassa. La influencia de iconos como Dire Straits sigue muy latente en su música, a la que añaden los ya recurrentes registros pop en los que venía trabajando en su anterior álbum, “Not Everybody Love Cheesecake” (17), unos sonidos parecidos a bandas de pop inglés como los primerizos Stereophonics. Sonidos donde la batería es protagonista –“My Beautiful Sophie”–, pasan el relevo al sintetizador –“Cruel, Out Of The Blue”, “Good Morning, Mr. Harold”– o se convierten al folk –“Constellations”, “I Guess It’s Raining” – forman la galaxia sonora de la banda tres años después de su último trabajo.

Tierno romanticismo, amistades y las ganas de libertad –este último, un sentimiento recurrente en plena cuarentena– son las bases de sus letras que Albert Alegre, la voz detrás de The Perfect Fool, entona con maestría mientras las entrelaza con los diferentes instrumentos, entre los que sobresalen la trompeta y la armónica, además de los clásicos bajo, guitarra y batería. Dieciséis años después de su debut, la banda sigue retomando sus influencias preferidas del pop inglés pero las madura a cada álbum, reiterando su marca sonora con mayor precisión. El pop-rock romántico tiene para rato gracias a bandas como The Perfect Fool.

https://www.mondosonoro.com/criticas/discos-musica/the-perfect-fool-double-or-nothing/?fbclid=IwAR0sEkVpLoBvTNNiMimVbgl3ZFRekQiAlGDqn8RmqlMtssyFTLiuRG7vYbI

 https://www.mondosonoro.com/criticas/discos-musica/the-perfect-fool-double-or-nothing/?fbclid=IwAR0sEkVpLoBvTNNiMimVbgl3ZFRekQiAlGDqn8RmqlMtssyFTLiuRG7vYbI

viernes, 10 julio 2020 / Publicado en Noticias

Reversions (Temps Record, 2020) és el títol del segon àlbum del cantant valencià Jonatan Penalba. Si amb el primer es va situar com a referent tradicional del cant d’estil, ara ha fet un gir radical cap a la cançó i el pop amb convidats com La Gossa Sorda, Carmen París, Tesa, Mireia Vives i Miquel Gil.

El primer disc, De soca-rel (Temps Record, 2018), era arrelat a la terra, fins i tot en la imatge de portada. Amb Reversions, els qui et definien com el renovador de la música d’arrel poden quedar descol·locats? Potser sí, però realment qui em coneix també sap que puc fer
un altre tipus de cançons. Estic molt content de la resposta als primers senzills, “M’aclame a tu” i “El dia que tot rebente”, amb Tesa i Josep Nadal de La Gossa Sorda. Està clar que ha estat un canvi d’aires, perquè jo vinc dels grups de danses però després de tants anys ja tenia ganes de fer alguna cosa diferent. Fins ara se’t considerava com a cantaor però aquest disc va més enllà.

Com et definiries tu mateix? La definició amb la qual em sento més còmode és ‘cantant’, tot i que també soc intèrpret. Cante cançons populars però no les he escrit jo. I també soc un cantaor quan faig cant d’estil i música d’arrel, però no soc un cantautor. Però en realitat em considero més un cantant
que no un cantaor.

La teva idea és anar alternant discos on poses més l’accent a les arrels i altres en què apostes per la cançó i el pop? Sincerament, m’agrada variar un poc. Amb aquest segon disc he canviat completament la història, però això no vol dir que en el futur no puga dir de tornar a gravar un disc de música folklòrica pura i dura. La meva intenció és fer una mica de tot però sempre cantant des del cor i l’ànima.

Per al disc has enregistrat deu cançons. Com heu fet la selecció? La majoria dels temes, set
o vuit, els he escollit jo. I per a la resta, he demanat opinió. Per exemple, moltes vegades demane consell al percussionista Hèctor Peropadre, i també al productor Pere Ródenas. Sense ell poca cosa hauria fet. Les cançons les he triat jo però també n’he posat algunes de les que m’han proposat.

La selecció l’has fet amb algun criteri especial? He fet una tria de cançons que m’agradaven
i tenia moltes ganes de cantar-les per enregistrar un disc. Totes les cançons me les estime
molt, la veritat. És un disc que té un poc de tot. Comença amb la “Granaïna de Montaverener”, després hi ha un romanç de la terra de Castella, amb la col·laboració de Carmen París…

Per què vas convidar la cantant aragonesa Carmen París a cantar “Andarique”? Se li va
ocórrer al productor i ha quedat molt bé. És una peça tradicional però li hem canviat la lletra
amb una adaptació expressa. A l’original la reina està amb el rei, que no la tracta gens bé.
En canvi a la nostra versió la reina envia a fer la mà el rei i se’n va amb un republicà. És l’única
cançó en castellà del disc perquè jo, cantar en castellà, ho faré molt poquet, la veritat.

Entre la resta de cançons hi ha diverses musicacions de poetes com Ausiàs Marc, Vicent Andrés Estellés o Enric Casasses…Sí, de fet hiha una cançó que desitjava molt de cantar, elpoema d’Ausiàs Marc “Veles e vents” amb músicade Raimon. Per a mi és una cançó meravellosa  que no sé explicar en paraules. Ja la voliagravar al primer disc, però el productor no emva deixar. Em deia: ‘On vas, atrevit!’. I realmentm’ha costat la vida enregistrar-la. Em pensabaque seria fàcil de cantar i m’ha suposat un granesforç. La manera de lligar les paraules, de donar-li sentit… Jo he de sentir les cançons, si no,no les cante. I a més, se’m notaria molt que noestic a gust. La meua feina és transmetre al públicel que canto i portar-lo al seu lloc d’origen.Per això estic molt content de com ha quedatel disc!

Es podria dir que Reversions és un disc en què t’has volgut acostar a la música d’autor?Sí ésveritat, he volgut tirar cap a la cançó d’autor im’ha quedat un disc molt poc folk, perquè finsi tot la granaïna, que és tradicional, sona moltdiferent. Volia trobar una sonoritat actual.

Has tingut col·laboradors de luxe. A banda de Carmen París, Tesa i Josep Nadal (La Gossa Sorda), també hi ha Miquel Gil i Mireia Vives. Són gent del món de la música que m’estimemolt i que m’encisa el que fan. Al primer disc ja hi havia una versió d’Obrint Pas (”Al país de l’olivera”) i ara tocava La Gossa Sorda. Ha estat un plaer haver pogut convidar Josep Nadal per cantar “El dia que tot rebente”, on també hi ha la rapera Tesa. O igualment tenir-hi Miquel Gil (“De manars i garrotades” i “L’amor és Déu en barca”) i Mireia Vives (“El que diuen els arbres” i “Que tingues sort”). A més, el meu germà Christian Penalba també canta a “Albaes modernes”, que acaba amb una tonada tradicional. Estic molt content del resultat i pense que tots ells donen un bon toc al disc.

TEXT ALFRED FONTS ! FOTO XIMO BUENO

viernes, 10 julio 2020 / Publicado en Noticias

Després d’ajornar la presentació de “Contradiccions” el mes de març per la crisi sanitària, la cantautora de Santpedor estrena oficialment el seu tercer àlbum a la capital del Bages amb tota la banda.

“Contradiccions” (Temps Record, 2020), el tercer àlbum d’Anaïs Vila, sonarà a la Sala Petita del Teatre Kursaal de Manresa per primera vegada, després de l’ajornament de la presentació inicial prevista pel 13 de març al Teatre Conservatori i que coincidí amb l’inici del confinament. Vila presentarà les noves cançons amb tota la banda en un concert doble el 15 i 16 de juliol, a les 20 h.

En el nou directe, el públic podrà gaudir de la seva evolució sonora i del nou univers estilístic, ple de reflexions i de crítica social. Les guitarres elèctriques i els sintetitzadors marquen el nou espai sonor de la cantautora, que deixa enrera la vessant més acústica i busca un nou camí amb una instrumentació sense baix elèctric. L’acompanyaran, dalt l’escenari, els músics i productors del disc Andreu Moreno (bateria i bass synth) i Pep Soler (sintetitzador, sàmpler i coros). També el bagenc Mateu Peramiquel (teclat i coros) i el barceloní Oriol Guillén (guitarra elèctrica). Vila desgranarà els seus temes amb la seva veu i, aquesta vegada, també amb la guitarra elèctrica com a protagonista.

La gestió de les emocions, la crítica al materialisme o l’egoisme amb el que vivim el dia a dia són temes que apareixen en les noves cançons. “Contradiccions” el formen 10 temes amb música i lletra de Vila i “Realitat paral·lela”, l’adaptació musicada d’un poema d’Anna Gual. Sona d’avui, sona real, sona de dins, sona madur.

“Contradiccions” es va publicar a totes les plataformes digitals el divendres 24 de gener i també es pot trobar en format físic a les botigues oficials de discos de Catalunya. Aquest juliol també sonarà en
directe el dissabte 18 juliol a Sant Martí de Centelles (amb banda) i el divendres 31 juliol (a trio) a Sant Salvador de Guardiola.

https://www.kursaal.cat/programacio/acte/anais-vila

jueves, 09 julio 2020 / Publicado en Noticias

Christian Penalba concert presentació del seu disc “CANVIS” el diumenge 12/07/2020 20:30hTeatre Principal de València. 

Nascut a l’Alcúdia (la Ribera Alta) l’any 1984, Christian Penalba ens presenta el seu primer disc, Canvis, publicat el passat mes de gener.

Amb un repertori format per cant d’estil, jotes, fandangos, seguidilles, bolero i malaguenya, el disc recorre el País Valencià de nord a sud, però també entra en terres castellanes i murcianes.

En paraules de Christian Penalba, el títol del disc fa referència a “les lleugeres variacions, als canvis en el ritme i als nous adornaments vocals que s’han volgut introduir en la interpretació de tots aquests temes tradicionals”.

El disc Canvis té una sonoritat deliberadament senzilla, fugint de la sobre-producció, i acostant-la així al so que Christian Penalba té en els concerts en directe, tal com podreu comprovar avui mateix.

Xus Belda: percussió

David Borja: baix elèctric

Vicent Carrasco: guitarró

Raul García: trompeta

David Martínez: trompeta

Tony Molina: trombó

Christian Penalba: veu

Pere Ródenas: guitarra

https://poliritmia.ivc.gva.es/val/espectacles/christian-penalbaval

SUBIR