Ikigai

Després de presentar els primers tres singles ‘Cristina’, ‘Guynwed’ i ‘Ciclotímia’, Enric Carreras llença un nou àlbum carregat d’inspiració i on deixa palès que en les seves composicions la música no té límits, ni estètics ni harmònics. Enric Carreras ha creat un àlbum complexe, ple de matisos que ens traslladen a contextos diversos: des de la Mediterrània a Àsia, des de la cultura Celta a la Índia, d’Itàlia al Sàhara. I a més de traslladar-nos geogràficament, també ho fa interiorment, proposant-nos un viatge intern, de vegades misteriós. Les composicions estan molt cuidades i aconsegueixen transmetre’ns tant alegria o eufòria, com reflexions profundes o tristeses que, gràcies al treball delicat i rigorós de Carreras, acaben sent melodies sensibles, alhora que trepidants.

Aquest nou àlbum, segueix l’estela d’un treball anterior (Presagis, Temps Record, 2014) i torna a transitar entre el new age, la música contemporània, la simfònica i l’electrònica. Les pinzellades ètniques són més presents que mai: hi ha temes d’aires cèltics, àrabs, mediterranis i fins i tot japonesos. I és que el terme IKIGAI sorgeix precisament d’aquest país asiàtic.

En aquesta ocasió el compositor ha bolcat les seves inquietuds i els estils musicals que més el fan gaudir, fent d’aquesta una obra pletòrica i plena de registres contrastats, amb melodies de gran lirisme i arranjaments complexos i minuciosos.